Som fills del poble, que té les xiques

com les palmeres de junt al mar.

Són molt airoses, molt reboniques,

i fan quan volen riure i plorar.

Es la millor terra del món,

perque el poeta li hu va dir,

i en el passeig del Malecó,

n'haurá qui li puga competir.

I desde el matxo del Castell,